
Escudella i carn d'olla
El plat de festa per excel·lència de la cuina catalana: un brou daurat de llarga cocció, la pilota i totes les verdures i carns de l'olla.
Escudelles, estofats i guisats de tota la vida. Els plats de festa i de diari que demanen foc lent, paciència i una bona cullera.

El plat de festa per excel·lència de la cuina catalana: un brou daurat de llarga cocció, la pilota i totes les verdures i carns de l'olla.

Faves tendres ofegades amb cansalada, botifarra negra i un toc de menta i vi ranci. La primavera en una cassola.

El plat de vigília de tota la vida: cigrons i espinacs lligats amb una picada d'all, pa fregit i ametlla.

Una sopa pobra però plena de caràcter: brou perfumat amb farigola i all, pa torrat i un ou escumat que la converteix en plat únic.

Ceba caramel·litzada amb paciència, brou substanciós i una crosta de pa amb formatge gratinat: una sopa senzilla que es menja com un festí.

El brou de l'olla amb pasta o arròs i un bon grapat de llegums i verdures barrejats: el plat de cullera català per excel·lència.

El brou daurat de l'escudella servit amb galets, la pasta gran en forma de cargol: el primer plat indispensable del Nadal català.

Un brou clar, daurat i substanciós cuit a foc lent amb gallina, ossos i verdures: la base de mil plats i un reconstituent per si sol.

Llenties cuites a foc lent amb un bon sofregit, cansalada i botifarra: un guisat de cullera rodó que el dia després encara és millor.

Mongetes blanques cuites lentament amb sofregit, cansalada i botifarra negra: un guisat humil que demana pa per sucar.

Cigrons estofats amb un sofregit ben treballat de ceba i tomàquet, amb cansalada o cap-i-pota: cullera contundent i de gust profund.

Col d'hivern i patata bullides i aixafades, daurades a la paella fins a fer crosta i coronades amb cansalada i all torrat.

Guisat de cullera de patata trinxada amb bacallà esqueixat dessalat, lligat amb un sofregit perfumat de pebre vermell.

Patates estofades en un sofregit i brou ben caldós, sovint amb costella o sípia, per menjar amb cullera i sucar-hi pa.

Carn de vedella guisada a foc lent amb vi negre i sofregit, amb patates que s'hi couen al final i lliguen el suc.

Mandonguilles tendres de vedella i porc cuites en una salsa de sofregit i vi blanc, amb pèsols tendres que hi couen al final.

Pollastre de pagès guisat a foc lent amb ceba, tomàquet i vi ranci, lligat amb una picada d'ametlla i avellana.

Galtes de porc cuites llargament fins a desfer-se, en una salsa fosca i melosa de sofregit, vi negre i brou.

Peus de porc gelatinosos estofats a foc lent amb sofregit i picada, sovint amb naps o cargols, en una salsa untuosa.

Guisat de cullera amb cap i peus de vedella, cuit a foc lent fins que la gelatina lliga la salsa amb un sofregit fosc.

El capipota de tota la vida amb cigrons cuits, que aporten cos i cremositat al guisat gelatinós de cap i peu de vedella.

Llesques fines de vedella estofades en una salsa sedosa de sofregit, vi i bolets, un dels estofats més estimats de la cuina catalana.

Conill guisat a la cassola amb cargols, un sofregit fosc i una picada d'all i ametlla, plat de tradició pagesa catalana.

Calamars estofats a foc lent amb ceba, tomàquet i vi blanc, acabats amb una picada de fruits secs que lliga la salsa.