
Escalivada
Pebrot, albergínia i ceba cuits lentament al caliu, pelats i amanits amb oli. El gust del fum fet verdura.
Receptes sense gluten de cuina catalana, pensades per a celíacs: plats naturalment sense farina de blat, pa ni pasta. Comprova sempre que cada ingredient que compres sigui sense gluten.

Pebrot, albergínia i ceba cuits lentament al caliu, pelats i amanits amb oli. El gust del fum fet verdura.

Arròs sec de sípia i la seva tinta, amb un allioli suau al costat. Mar pur en una cassola.

El plat de diari per excel·lència: botifarra del país amb mongetes seques saltades amb all i julivert.

Pollastre de pagès daurat i ofegat amb samfaina: albergínia, carbassó, pebrot i tomàquet. L'hort fet salsa.

L'amanida d'estiu per excel·lència: bacallà dessalat i esqueixat amb tomàquet, ceba, olives i un bon raig d'oli.

El postre de Sant Josep: una crema fina de rovell d'ou perfumada amb llimona i canyella, amb la capa de sucre cremat al damunt.

El postre més senzill i més català: mató fresc amb un bon raig de mel i, si voleu, nous. Res més.

Els dolços de Tots Sants: massa d'ametlla i moniato arrebossada de pinyons. La castanyada en un mos.

Faves tendres ofegades amb cansalada, botifarra negra i un toc de menta i vi ranci. La primavera en una cassola.

La truita gruixuda de patata confitada a l'oli, cremosa per dins i daurada per fora. La base de la cuina de casa, feta com cal.

Truita d'ou amb carxofes tendres saltades fins a daurar, un plat de temporada que aprofita el millor de l'hivern.

Amanida freda de tomàquet madur, ceba i tonyina amb oli d'oliva i olives negres, el plat d'estiu que es menja a temperatura ambient.

Pebrot vermell i albergínia escalivats fins a fondre's, pelats i amanits amb oli, coronats amb filets d'anxova del Cantàbric.

Espinacs saltats amb panses, pinyons i un toc d'all, la guarnició dolça-salada clàssica que acompanya peix i carn.

Cargols rostits a la llauna amb allioli i una salsa picant, el plat festiu i comunitari de la cuina de l'interior.

Musclos oberts al vapor en un sofregit de tomàquet, all i vi blanc, amb el suc just per sucar-hi pa.

Patates fregides o bullides amb all i oli emulsionat al morter, cremós i potent, sense ou.

Amanida completa amb enciam, embotits del país, ou dur, tomàquet i olives: un plat únic fresc i contundent.

Faves tendres estofades a foc lent amb botifarra negra, cansalada i menta, un plat de cullera de primavera.

Rovellons o ceps saltats a la paella amb all, julivert i un raig d'oli: la manera més pura de menjar bolets.

Rovellons fets a la brasa amb all i julivert, regats amb un bon raig d'oli verge extra. El plat de bolets més simple i més bo de la tardor catalana.

Seitons frescos marinats en vinagre amb all i julivert i coberts d'oli. Una tapa fresca, àcida i blanca, imprescindible al vermut.

Truita d'ou amb mongetes seques saltades amb all fins a daurar-les. Plat d'aprofitament humil, ràpid i rodó.

Truita d'ou amb botifarra fresca esmicolada i saltada. L'esmorzar de forquilla català, abundant i de gust pur de porc.

Tomàquet de penjar i ceba tendra amb olives arbequines, oli verge extra i sal. L'amanida d'estiu més pura del rebost català.

Amanida freda de mongetes blanques, bacallà esqueixat, tomàquet i ceba amb oli i olives. El plat de cullera fred de l'estiu.

Tires de pebrot vermell torrat fins que la pell es desprèn, amanides amb all cruixent i un bon raig d'oli d'oliva verge extra.

Carxofes obertes i fetes lentament a la brasa fins que el cor queda tendre i les fulles fumades, amanides amb all i oli.

Ous ferrats de rovell tendre trencats sobre un llit de patates fregides i botifarra esmicolada: un plat de casa, contundent i sense complexos.

Un brou clar, daurat i substanciós cuit a foc lent amb gallina, ossos i verdures: la base de mil plats i un reconstituent per si sol.

Llenties cuites a foc lent amb un bon sofregit, cansalada i botifarra: un guisat de cullera rodó que el dia després encara és millor.

Mongetes blanques cuites lentament amb sofregit, cansalada i botifarra negra: un guisat humil que demana pa per sucar.

Cigrons estofats amb un sofregit ben treballat de ceba i tomàquet, amb cansalada o cap-i-pota: cullera contundent i de gust profund.

Col d'hivern i patata bullides i aixafades, daurades a la paella fins a fer crosta i coronades amb cansalada i all torrat.

Guisat de cullera de patata trinxada amb bacallà esqueixat dessalat, lligat amb un sofregit perfumat de pebre vermell.

Patates estofades en un sofregit i brou ben caldós, sovint amb costella o sípia, per menjar amb cullera i sucar-hi pa.

Pollastre de pagès guisat a foc lent amb ceba, tomàquet i vi ranci, lligat amb una picada d'ametlla i avellana.

Peus de porc gelatinosos estofats a foc lent amb sofregit i picada, sovint amb naps o cargols, en una salsa untuosa.

Guisat de cullera amb cap i peus de vedella, cuit a foc lent fins que la gelatina lliga la salsa amb un sofregit fosc.

El capipota de tota la vida amb cigrons cuits, que aporten cos i cremositat al guisat gelatinós de cap i peu de vedella.

Conill guisat a la cassola amb cargols, un sofregit fosc i una picada d'all i ametlla, plat de tradició pagesa catalana.

Calamars estofats a foc lent amb ceba, tomàquet i vi blanc, acabats amb una picada de fruits secs que lliga la salsa.

L'arròs sec de tradició catalana fet a la cassola de fang, amb costella de porc, botifarra i un bon sofregit lent que ho lliga tot.

Arròs sec marítim amb tot el marisc i el peix ja pelat i net, pensat per gaudir-lo sense embrutar-se les mans ni deixar res al plat.

Arròs sec de muntanya amb conill ben daurat, all i romaní; un plat de terra endins, contundent i de gust intens.

Arròs sec amb carns de corral i caça, bolets i botifarra; el plat de l'interior català ple de gust de bosc i de pagès.

Arròs sec cuit amb un fumet intens de peix de roca i servit a part del peix que ha donat el brou, amb allioli per acompanyar.

Arròs sec marítim d'origen barceloní amb tots els ingredients pelats i sense os ni closca, per menjar-lo amb pura comoditat.

Arròs de textura cremosa i lligada, a mig camí entre el sec i el caldós, amb tot el gust del fumet de peix i marisc.

Arròs brouós i reconfortant amb bacallà dessalat, ceba i tomàquet; el plat de vigília de cullera per excel·lència.

L'arròs caldós d'hivern per excel·lència: mongetes seques, naps i la carn de l'olla del porc en un brou ben sucós.

Un arròs sec de tardor amb costella de porc daurada i rovellons, ple de gust de terra i sofregit ben fet.

Arròs amb cargols de terra, all i julivert i un toc de picant: rústic, gustós i molt de l'interior.

El gran arròs de festa de la costa: llamàntol, un fumet potent i un sofregit ben fet per a un arròs melós de luxe.

Un arròs caldós de verdura, humil i reconfortant, amb bledes tendres, mongetes seques i un bon raig d'oli cru.

L'arròs de Quaresma de tota la vida: bacallà dessalat, coliflor i un sofregit amb safrà, sense gens de carn.

Arròs torrat amb oli fins a daurar-lo abans d'afegir-hi el fumet de peix, especialitat marinera tarragonina de gra solt i gust intens.

Conill fet a la brasa, daurat per fora i sucós per dins, acompanyat d'un allioli negat fet al morter amb all i oli.

Ànec estofat a foc lent amb naps del Pla, un plat d'hivern de cuina de casa amb salsa concentrada i lligada amb picada.

Pollastre al forn amb ceba confitada, vi ranci, prunes i pinyons, un rostit de festa amb la salsa agredolça típica de Nadal.

El mar i muntanya per excel·lència: pollastre de pagès guisat amb gambes, lligat amb una picada d'avellana, all i xocolata.

L'aviram de festa: pollastre rostit farcit de carn picada, botifarra, prunes, orellanes i pinyons, daurat lentament al forn.

Peus de porc bullits fins que es desfan i acabats al forn amb samfaina, gelatinosos per dins i daurats per fora.

Guisat tradicional de cap i peus de vedella o porc, gelatinós i melós, amb salsa de tomàquet i un toc de pebre vermell.

Botifarra de porc a la brasa o saltada amb rovellons fets a l'all i julivert, el plat de tardor més català que hi ha.

Llom de porc rostit lentament en llet fins que queda tendre i la salsa es torna cremosa i daurada.

Costelles de porc daurades a la brasa, sucoses per dins i amb la crosta torrada, acompanyades d'un allioli intens. El plat estrella de la calçotada.

Guisat de cullera contundent de cap i pota a foc lent amb cigrons, en una salsa espessa de ceba i tomàquet. Cuina tradicional de casqueria.

Costelletes de xai marcades a la brasa, cruixents per fora i sucoses per dins, amb un toc de sal gruixuda. Senzilles i espectaculars.

Sípia guisada a foc lent amb un sofregit fosc i pèsols tendres, lligada amb una picada d'all i julivert. Mar i muntanya de primavera.

Sípia neta marcada a la planxa ben calenta amb all i julivert, daurada per fora i tendra per dins, amb una cullerada d'allioli.

Filets o rodanxes de lluç fresc marcats a la planxa amb all i julivert i un raig d'oli. Net, ràpid i lleuger.

Un guisat mariner de la Costa Brava on el peix de roca es cou amb patata i un sofregit d'all ben torrat que dona nom i caràcter al plat.

Crema gelatinosa de llet d'ametlla espessida amb midó i perfumada amb canyella i llimona, l'orgull dolç de Reus i el Camp de Tarragona.

Quallada fresca i tendra de llet de cabra o ovella, escorreguda en cossi de fang i servida amb un raig generós de mel.

Barreja de fruita seca i fruita dessecada, torrada al punt, que es serveix amb un got de vi dolç: el final de taula més català que hi ha.

Ametlla marcona torrada i caramel·litzada, recoberta d'una capa generosa de praliné blanc i acabada amb cacau en pols.

El flam casolà de sempre: rovells d'ou, llet i sucre cuits al bany maria sobre una base de caramel daurat.

Peres cuites lentament en vi negre amb sucre, canyella i pell de llimona fins que queden tendres i tenyides de granat.

Gelat cremós elaborat amb torró de Xixona, les postres glaçades de Nadal i Reis que aprofiten el torró que sobra.

La crema catalana de tota la vida amb la capa de sucre socarrada, tradicional del dia del pare, el 19 de març.

Pastissets tendres d'ametlla mòlta, sucre i ou, cuits al forn fins que queden daurats per fora i melosos per dins.

Coca tova de massapà coberta de pinyons torrats i sucre, clàssica de fleca catalana. Tendra per dins, cruixent i daurada per fora.

Figues seques macerades en rom amb un toc de mel i espècies. Postres de rebost d'hivern per acompanyar formatges o gelat.