
Pa amb tomàquet
El gest fundacional de la cuina catalana: pa, tomàquet de penjar madur, oli verge i sal. Senzill, però amb truc.
Receptes sense lactosa de cuina catalana: plats de cullera, arrossos, carns, peixos i postres sense llet ni làctics. Cuina de tota la vida apta per a intolerants.

El gest fundacional de la cuina catalana: pa, tomàquet de penjar madur, oli verge i sal. Senzill, però amb truc.

El plat de festa per excel·lència de la cuina catalana: un brou daurat de llarga cocció, la pilota i totes les verdures i carns de l'olla.

Vedella estofada a foc lent amb una picada i bolets secs: el segon plat de diumenge de tota la vida.

La germana marinera de la paella: fideus daurats cuits en fumet de peix amb sípia i gambes. Amb allioli, és festa.

Pebrot, albergínia i ceba cuits lentament al caliu, pelats i amanits amb oli. El gust del fum fet verdura.

Arròs sec de sípia i la seva tinta, amb un allioli suau al costat. Mar pur en una cassola.

El plat de diari per excel·lència: botifarra del país amb mongetes seques saltades amb all i julivert.

Pollastre de pagès daurat i ofegat amb samfaina: albergínia, carbassó, pebrot i tomàquet. L'hort fet salsa.

L'amanida d'estiu per excel·lència: bacallà dessalat i esqueixat amb tomàquet, ceba, olives i un bon raig d'oli.

El guisat mariner de patata i peix de roca, lligat amb una picada d'all i ametlla. Cuina de barca.

Els dolços de Tots Sants: massa d'ametlla i moniato arrebossada de pinyons. La castanyada en un mos.

Coca salada de pa amb escalivada (escalivada de pebrot i albergínia) i botifarra o arengada al damunt.

Faves tendres ofegades amb cansalada, botifarra negra i un toc de menta i vi ranci. La primavera en una cassola.

El plat de vigília de tota la vida: cigrons i espinacs lligats amb una picada d'all, pa fregit i ametlla.

La truita gruixuda de patata confitada a l'oli, cremosa per dins i daurada per fora. La base de la cuina de casa, feta com cal.

Truita d'ou amb carxofes tendres saltades fins a daurar, un plat de temporada que aprofita el millor de l'hivern.

Amanida freda de tomàquet madur, ceba i tonyina amb oli d'oliva i olives negres, el plat d'estiu que es menja a temperatura ambient.

Pebrot vermell i albergínia escalivats fins a fondre's, pelats i amanits amb oli, coronats amb filets d'anxova del Cantàbric.

Espinacs saltats amb panses, pinyons i un toc d'all, la guarnició dolça-salada clàssica que acompanya peix i carn.

Cargols rostits a la llauna amb allioli i una salsa picant, el plat festiu i comunitari de la cuina de l'interior.

Musclos oberts al vapor en un sofregit de tomàquet, all i vi blanc, amb el suc just per sucar-hi pa.

Anelles de calamar arrebossades amb farina i ou, fregides fins a quedar daurades i cruixents, amb llimona.

Daus de patata fregits fins a quedar cruixents, coberts d'una salsa brava picant: la tapa de bar per excel·lència.

Patates fregides o bullides amb all i oli emulsionat al morter, cremós i potent, sense ou.

Amanida completa amb enciam, embotits del país, ou dur, tomàquet i olives: un plat únic fresc i contundent.

Faves tendres estofades a foc lent amb botifarra negra, cansalada i menta, un plat de cullera de primavera.

Rovellons o ceps saltats a la paella amb all, julivert i un raig d'oli: la manera més pura de menjar bolets.

Rovellons fets a la brasa amb all i julivert, regats amb un bon raig d'oli verge extra. El plat de bolets més simple i més bo de la tardor catalana.

Filets d'anxova en salaó de l'Escala sobre pa de pagès amb un fil d'oli verge extra. El bocí salat més noble del Golf de Roses.

Seitons frescos marinats en vinagre amb all i julivert i coberts d'oli. Una tapa fresca, àcida i blanca, imprescindible al vermut.

Truita d'ou amb mongetes seques saltades amb all fins a daurar-les. Plat d'aprofitament humil, ràpid i rodó.

Truita d'ou amb botifarra fresca esmicolada i saltada. L'esmorzar de forquilla català, abundant i de gust pur de porc.

Tomàquet de penjar i ceba tendra amb olives arbequines, oli verge extra i sal. L'amanida d'estiu més pura del rebost català.

Amanida freda de mongetes blanques, bacallà esqueixat, tomàquet i ceba amb oli i olives. El plat de cullera fred de l'estiu.

Tires de pebrot vermell torrat fins que la pell es desprèn, amanides amb all cruixent i un bon raig d'oli d'oliva verge extra.

Carxofes obertes i fetes lentament a la brasa fins que el cor queda tendre i les fulles fumades, amanides amb all i oli.

Tall de fuet, llonganissa i bull servits amb pa amb tomàquet: l'embotit del país en la seva forma més directa i honesta.

Ous ferrats de rovell tendre trencats sobre un llit de patates fregides i botifarra esmicolada: un plat de casa, contundent i sense complexos.

Una sopa pobra però plena de caràcter: brou perfumat amb farigola i all, pa torrat i un ou escumat que la converteix en plat únic.

El brou de l'olla amb pasta o arròs i un bon grapat de llegums i verdures barrejats: el plat de cullera català per excel·lència.

El brou daurat de l'escudella servit amb galets, la pasta gran en forma de cargol: el primer plat indispensable del Nadal català.

Un brou clar, daurat i substanciós cuit a foc lent amb gallina, ossos i verdures: la base de mil plats i un reconstituent per si sol.

Llenties cuites a foc lent amb un bon sofregit, cansalada i botifarra: un guisat de cullera rodó que el dia després encara és millor.

Mongetes blanques cuites lentament amb sofregit, cansalada i botifarra negra: un guisat humil que demana pa per sucar.

Cigrons estofats amb un sofregit ben treballat de ceba i tomàquet, amb cansalada o cap-i-pota: cullera contundent i de gust profund.

Col d'hivern i patata bullides i aixafades, daurades a la paella fins a fer crosta i coronades amb cansalada i all torrat.

Guisat de cullera de patata trinxada amb bacallà esqueixat dessalat, lligat amb un sofregit perfumat de pebre vermell.

Patates estofades en un sofregit i brou ben caldós, sovint amb costella o sípia, per menjar amb cullera i sucar-hi pa.

Carn de vedella guisada a foc lent amb vi negre i sofregit, amb patates que s'hi couen al final i lliguen el suc.

Pollastre de pagès guisat a foc lent amb ceba, tomàquet i vi ranci, lligat amb una picada d'ametlla i avellana.

Galtes de porc cuites llargament fins a desfer-se, en una salsa fosca i melosa de sofregit, vi negre i brou.

Peus de porc gelatinosos estofats a foc lent amb sofregit i picada, sovint amb naps o cargols, en una salsa untuosa.

Guisat de cullera amb cap i peus de vedella, cuit a foc lent fins que la gelatina lliga la salsa amb un sofregit fosc.

El capipota de tota la vida amb cigrons cuits, que aporten cos i cremositat al guisat gelatinós de cap i peu de vedella.

Llesques fines de vedella estofades en una salsa sedosa de sofregit, vi i bolets, un dels estofats més estimats de la cuina catalana.

Conill guisat a la cassola amb cargols, un sofregit fosc i una picada d'all i ametlla, plat de tradició pagesa catalana.

Calamars estofats a foc lent amb ceba, tomàquet i vi blanc, acabats amb una picada de fruits secs que lliga la salsa.

L'arròs sec de tradició catalana fet a la cassola de fang, amb costella de porc, botifarra i un bon sofregit lent que ho lliga tot.

Arròs sec marítim amb tot el marisc i el peix ja pelat i net, pensat per gaudir-lo sense embrutar-se les mans ni deixar res al plat.

Arròs sec de muntanya amb conill ben daurat, all i romaní; un plat de terra endins, contundent i de gust intens.

Arròs sec amb carns de corral i caça, bolets i botifarra; el plat de l'interior català ple de gust de bosc i de pagès.

Arròs sec cuit amb un fumet intens de peix de roca i servit a part del peix que ha donat el brou, amb allioli per acompanyar.

Arròs sec marítim d'origen barceloní amb tots els ingredients pelats i sense os ni closca, per menjar-lo amb pura comoditat.

Arròs de textura cremosa i lligada, a mig camí entre el sec i el caldós, amb tot el gust del fumet de peix i marisc.

Arròs brouós i reconfortant amb bacallà dessalat, ceba i tomàquet; el plat de vigília de cullera per excel·lència.

L'arròs caldós d'hivern per excel·lència: mongetes seques, naps i la carn de l'olla del porc en un brou ben sucós.

Un arròs sec de tardor amb costella de porc daurada i rovellons, ple de gust de terra i sofregit ben fet.

Arròs amb cargols de terra, all i julivert i un toc de picant: rústic, gustós i molt de l'interior.

Mar i muntanya en una cassola: sípia tendra, mandonguilles de carn i pèsols sobre un arròs ben sofregit.

El gran arròs de festa de la costa: llamàntol, un fumet potent i un sofregit ben fet per a un arròs melós de luxe.

Un arròs caldós de verdura, humil i reconfortant, amb bledes tendres, mongetes seques i un bon raig d'oli cru.

L'arròs de Quaresma de tota la vida: bacallà dessalat, coliflor i un sofregit amb safrà, sense gens de carn.

Arròs torrat amb oli fins a daurar-lo abans d'afegir-hi el fumet de peix, especialitat marinera tarragonina de gra solt i gust intens.

Plat sec de fideus gruixuts cuits amb fumet, peix i marisc en paella, daurats al forn i servits amb una cullerada d'allioli.

Fideus guisats lentament en cassola amb costella de porc, botifarra i un bon sofregit; un plat de cullera caldós i reconfortant.

Fideus daurats amb oli i cuits amb fumet i cloïsses fins a quedar secs i melosos; la variant marinera més senzilla de la fideuà.

Vedella cuita a foc lent amb vi negre, ceba ben sofregida i bolets de tardor fins que la carn queda melosa i la salsa concentrada.

Conill fet a la brasa, daurat per fora i sucós per dins, acompanyat d'un allioli negat fet al morter amb all i oli.

Conill estofat amb vi i una picada amb xocolata negra que enriqueix i fosqueix la salsa sense fer-la dolça.

Ànec guisat a foc lent amb peres de carn ferma i una picada de fruits secs que lliga una salsa rica i lleugerament dolça.

Ànec estofat a foc lent amb naps del Pla, un plat d'hivern de cuina de casa amb salsa concentrada i lligada amb picada.

Pollastre al forn amb ceba confitada, vi ranci, prunes i pinyons, un rostit de festa amb la salsa agredolça típica de Nadal.

Mar i muntanya empordanès: pollastre estofat amb escamarlans, un bon sofregit i vi ranci, lligat amb picada de fruita seca.

Peus de porc bullits fins que es desfan i acabats al forn amb samfaina, gelatinosos per dins i daurats per fora.

Guisat melós de peus de porc i cargols amb un sofregit de tomàquet i una picada que ho lliga tot.

Guisat tradicional de cap i peus de vedella o porc, gelatinós i melós, amb salsa de tomàquet i un toc de pebre vermell.

Botifarra de porc a la brasa o saltada amb rovellons fets a l'all i julivert, el plat de tardor més català que hi ha.

Costelles de porc daurades a la brasa, sucoses per dins i amb la crosta torrada, acompanyades d'un allioli intens. El plat estrella de la calçotada.

Guisat de cullera contundent de cap i pota a foc lent amb cigrons, en una salsa espessa de ceba i tomàquet. Cuina tradicional de casqueria.

Galtes de porc guisades a foc lent amb vi negre i sofregit fins que es desfan a la boca. Una salsa fosca i melosa que demana pa per sucar.

Costelletes de xai marcades a la brasa, cruixents per fora i sucoses per dins, amb un toc de sal gruixuda. Senzilles i espectaculars.

Bacallà enfarinat i daurat, acabat al forn amb all, julivert, pebre vermell i vi blanc. Un clàssic català de Quaresma ple de gust.

Llom de bacallà cobert d'una samfaina melosa de pebrot, albergínia, ceba i tomàquet. La trobada perfecta entre mar i hort.

Sípia guisada a foc lent amb un sofregit fosc i pèsols tendres, lligada amb una picada d'all i julivert. Mar i muntanya de primavera.

Sípia neta marcada a la planxa ben calenta amb all i julivert, daurada per fora i tendra per dins, amb una cullerada d'allioli.

Sardines fresques de temporada fetes a la brasa amb sal gruixuda, la pell cruixent i la carn sucosa. L'estiu de la costa catalana.

Rap guisat en cassola amb sofregit, vi blanc i una picada d'ametlla, sovint amb cloïsses. Un guisat marí de festa major.

Filets o rodanxes de lluç fresc marcats a la planxa amb all i julivert i un raig d'oli. Net, ràpid i lleuger.

Guisat tarragoní de peix de roca i marisc lligat amb una salsa romesco de nyores, ametlles i all. Plat de mariner amb ànima de festa.

Un estofat mariner generós amb rap, lluç, gambes, escamarlans i musclos, lligat amb un sofregit pacient i una picada d'ametlla i all.

Un guisat mariner de la Costa Brava on el peix de roca es cou amb patata i un sofregit d'all ben torrat que dona nom i caràcter al plat.

Crema gelatinosa de llet d'ametlla espessida amb midó i perfumada amb canyella i llimona, l'orgull dolç de Reus i el Camp de Tarragona.

Barreja de fruita seca i fruita dessecada, torrada al punt, que es serveix amb un got de vi dolç: el final de taula més català que hi ha.

Galetes dures i cruixents d'ametlla torrada, tallades a biaix i cuites dues vegades, perfectes per sucar en vi dolç.

Peres cuites lentament en vi negre amb sucre, canyella i pell de llimona fins que queden tendres i tenyides de granat.

Pastissets tendres d'ametlla mòlta, sucre i ou, cuits al forn fins que queden daurats per fora i melosos per dins.

Pastissets fregits de pasta amb anís i ou, ensucrats en calent, especialitat dolça del Bages.

Coca llisa de pa de pessic, ensucrada i coberta de pinyons o ametlles, senzilla i esponjosa, de fleca de poble.

Galetes molt seques i allargades d'ametlla, germanes del carquinyoli, ideals per sucar al cafè o al vi dolç.

Galetes de pasta seca amb saïm i llimona, tallades amb motlles i cuites al forn, tradicionals de festes i celebracions.

Coca tova de massapà coberta de pinyons torrats i sucre, clàssica de fleca catalana. Tendra per dins, cruixent i daurada per fora.

Figues seques macerades en rom amb un toc de mel i espècies. Postres de rebost d'hivern per acompanyar formatges o gelat.

Coca salada de pasta fina i cruixent coberta d'una capa generosa de ceba lentament confitada fins a tornar-se dolça i daurada.

Coca salada de pasta fina coberta de pebrot i albergínia escalivats, fets a tires amb oli i sal, sovint amb anxoves o tonyina.

Coca salada amb base de samfaina ben sofregida de pebrot, albergínia, ceba i tomàquet, melosa i plena de gust mediterrani.

Coca salada de pasta crocant pintada amb all i oli abans o després de coure, senzilla, intensa i pensada per acompanyar.

Pa rodó de crosta gruixuda i molla densa, de llarga fermentació, el pa de fleca per excel·lència de la taula catalana.

Panet petit rodó de crosta fina i molla tendra, perfecte per esmorzar amb tomàquet o per fer entrepans.

Coca salada de base fina coberta d'escalivada de pebrot i albergínia amb tonyina, variant marinera del recapte.