
Escudella i carn d'olla
El plat de festa per excel·lència de la cuina catalana: un brou daurat de llarga cocció, la pilota i totes les verdures i carns de l'olla.
El plat de cullera és el cor de la cuina catalana d'hivern: foc lent, paciència i una bona cullera. Aquest recull va més enllà d'una sola categoria i aplega escudelles i sopes, estofats i guisats de carn, i llegums (llenties, cigrons, mongetes i faves) cuinats com cal, vénen del receptari de plats de cullera o d'altres seccions.
Tots comparteixen el mateix secret: un sofregit ben fet, un brou amb fonament i temps. Són plats que reposen bé i sovint estan més bons l'endemà, perfectes per cuinar en olla gran i tenir resolts uns quants àpats.
Si busques l'apartat complet, tens la categoria de plats de cullera; per a versions sense lactosa, mira sense lactosa; i per a dies de poc temps, les receptes fàcils. Recorda que el llegum vol coccions llargues i suaus i que un bon brou casolà marca la diferència respecte de qualsevol pastilla; per això molts d'aquests plats encara estan més bons l'endemà, quan els sabors s'han assentat. Cullera i amunt.
Vegeu també:Categoria: Plats de culleraSense lactosaReceptes fàcils
30 receptes

El plat de festa per excel·lència de la cuina catalana: un brou daurat de llarga cocció, la pilota i totes les verdures i carns de l'olla.

Faves tendres ofegades amb cansalada, botifarra negra i un toc de menta i vi ranci. La primavera en una cassola.

El plat de vigília de tota la vida: cigrons i espinacs lligats amb una picada d'all, pa fregit i ametlla.

El capipota de tota la vida amb cigrons cuits, que aporten cos i cremositat al guisat gelatinós de cap i peu de vedella.

Llenties cuites a foc lent amb un bon sofregit, cansalada i botifarra: un guisat de cullera rodó que el dia després encara és millor.

Guisat de cullera de patata trinxada amb bacallà esqueixat dessalat, lligat amb un sofregit perfumat de pebre vermell.

Pollastre de pagès guisat a foc lent amb ceba, tomàquet i vi ranci, lligat amb una picada d'ametlla i avellana.

Ceba caramel·litzada amb paciència, brou substanciós i una crosta de pa amb formatge gratinat: una sopa senzilla que es menja com un festí.

Un arròs caldós de verdura, humil i reconfortant, amb bledes tendres, mongetes seques i un bon raig d'oli cru.

Arròs brouós i reconfortant amb bacallà dessalat, ceba i tomàquet; el plat de vigília de cullera per excel·lència.

Un brou clar, daurat i substanciós cuit a foc lent amb gallina, ossos i verdures: la base de mil plats i un reconstituent per si sol.

Calamars estofats a foc lent amb ceba, tomàquet i vi blanc, acabats amb una picada de fruits secs que lliga la salsa.

Guisat de cullera amb cap i peus de vedella, cuit a foc lent fins que la gelatina lliga la salsa amb un sofregit fosc.

Guisat de cullera contundent de cap i pota a foc lent amb cigrons, en una salsa espessa de ceba i tomàquet. Cuina tradicional de casqueria.

Cigrons estofats amb un sofregit ben treballat de ceba i tomàquet, amb cansalada o cap-i-pota: cullera contundent i de gust profund.

Conill guisat a la cassola amb cargols, un sofregit fosc i una picada d'all i ametlla, plat de tradició pagesa catalana.

El brou de l'olla amb pasta o arròs i un bon grapat de llegums i verdures barrejats: el plat de cullera català per excel·lència.

Vedella cuita a foc lent amb vi negre, ceba ben sofregida i bolets de tardor fins que la carn queda melosa i la salsa concentrada.

Carn de vedella guisada a foc lent amb vi negre i sofregit, amb patates que s'hi couen al final i lliguen el suc.

Faves tendres estofades a foc lent amb botifarra negra, cansalada i menta, un plat de cullera de primavera.

Llesques fines de vedella estofades en una salsa sedosa de sofregit, vi i bolets, un dels estofats més estimats de la cuina catalana.

Galtes de porc cuites llargament fins a desfer-se, en una salsa fosca i melosa de sofregit, vi negre i brou.

Mandonguilles tendres de vedella i porc cuites en una salsa de sofregit i vi blanc, amb pèsols tendres que hi couen al final.

Mongetes blanques cuites lentament amb sofregit, cansalada i botifarra negra: un guisat humil que demana pa per sucar.

Patates estofades en un sofregit i brou ben caldós, sovint amb costella o sípia, per menjar amb cullera i sucar-hi pa.

Peus de porc gelatinosos estofats a foc lent amb sofregit i picada, sovint amb naps o cargols, en una salsa untuosa.

Una sopa pobra però plena de caràcter: brou perfumat amb farigola i all, pa torrat i un ou escumat que la converteix en plat únic.

El brou daurat de l'escudella servit amb galets, la pasta gran en forma de cargol: el primer plat indispensable del Nadal català.

Col d'hivern i patata bullides i aixafades, daurades a la paella fins a fer crosta i coronades amb cansalada i all torrat.

Truita d'ou amb mongetes seques saltades amb all fins a daurar-les. Plat d'aprofitament humil, ràpid i rodó.