
Esqueixada de bacallà
L'amanida d'estiu per excel·lència: bacallà dessalat i esqueixat amb tomàquet, ceba, olives i un bon raig d'oli.
Cuinar bé no vol dir cuinar complicat. Aquest recull aplega les receptes catalanes de dificultat baixa i les que es resolen en poc temps: plats de cada dia amb pocs ingredients, tècniques senzilles i resultats segurs, ideals per a quan tens gana però no tota la tarda.
N'hi ha per a tots els moments: truites, amanides i escalivades per començar, plats de verdura i llegum, arrossos resolts i postres ràpides. Cap d'aquestes receptes demana eines especials ni passos arriscats; només bon producte i les proporcions justes.
La majoria es resolen amb una sola paella o cassola i amb tècniques que ja coneixes, de manera que generes poc enrenou i deixes pocs estris per rentar. Si vens amb el temps just, complementa-ho amb les receptes ràpides (30 min). I si vols anar a un tipus de plat concret, tens els entrants, els plats de cullera i els arrossos i pasta. Comença per la que et faci més patxoca: totes estan explicades pas a pas perquè surtin a la primera.
Vegeu també:Receptes ràpides (30 min)EntrantsArrossos i pastaCuina catalana (clàssics)
55 receptes

L'amanida d'estiu per excel·lència: bacallà dessalat i esqueixat amb tomàquet, ceba, olives i un bon raig d'oli.

El gest fundacional de la cuina catalana: pa, tomàquet de penjar madur, oli verge i sal. Senzill, però amb truc.

El plat de diari per excel·lència: botifarra del país amb mongetes seques saltades amb all i julivert.

Pebrot, albergínia i ceba cuits lentament al caliu, pelats i amanits amb oli. El gust del fum fet verdura.

El postre més senzill i més català: mató fresc amb un bon raig de mel i, si voleu, nous. Res més.

El plat de vigília de tota la vida: cigrons i espinacs lligats amb una picada d'all, pa fregit i ametlla.

Coca salada de pasta crocant pintada amb all i oli abans o després de coure, senzilla, intensa i pensada per acompanyar.

Coca de pasta de full amb llardons cruixents, ensucrada i amb pinyons, la coca de Carnaval per excel·lència.

Coca fina i extremadament cruixent de pasta de full amb sucre i pinyons, dolça i lleugerament salada.

Llenties cuites a foc lent amb un bon sofregit, cansalada i botifarra: un guisat de cullera rodó que el dia després encara és millor.

Filets o rodanxes de lluç fresc marcats a la planxa amb all i julivert i un raig d'oli. Net, ràpid i lleuger.

Macarrons amb salsa de tomàquet, carn picada o botifarra i formatge gratinat al forn; el plat de diumenge de tota la vida.

Musclos oberts al vapor en un sofregit de tomàquet, all i vi blanc, amb el suc just per sucar-hi pa.

Panet petit rodó de crosta fina i molla tendra, perfecte per esmorzar amb tomàquet o per fer entrepans.

Guisat de cullera de patata trinxada amb bacallà esqueixat dessalat, lligat amb un sofregit perfumat de pebre vermell.

Rovellons fets a la brasa amb all i julivert, regats amb un bon raig d'oli verge extra. El plat de bolets més simple i més bo de la tardor catalana.

Galetes molt seques i allargades d'ametlla, germanes del carquinyoli, ideals per sucar al cafè o al vi dolç.

Sípia neta marcada a la planxa ben calenta amb all i julivert, daurada per fora i tendra per dins, amb una cullerada d'allioli.

Truita d'ou amb botifarra fresca esmicolada i saltada. L'esmorzar de forquilla català, abundant i de gust pur de porc.

Amanida completa amb enciam, embotits del país, ou dur, tomàquet i olives: un plat únic fresc i contundent.

Tomàquet de penjar i ceba tendra amb olives arbequines, oli verge extra i sal. L'amanida d'estiu més pura del rebost català.

Pastissets tendres d'ametlla mòlta, sucre i ou, cuits al forn fins que queden daurats per fora i melosos per dins.

Filets d'anxova en salaó de l'Escala sobre pa de pagès amb un fil d'oli verge extra. El bocí salat més noble del Golf de Roses.

Un arròs caldós de verdura, humil i reconfortant, amb bledes tendres, mongetes seques i un bon raig d'oli cru.

Arròs brouós i reconfortant amb bacallà dessalat, ceba i tomàquet; el plat de vigília de cullera per excel·lència.

Rovellons o ceps saltats a la paella amb all, julivert i un raig d'oli: la manera més pura de menjar bolets.

Botifarra de porc a la brasa o saltada amb rovellons fets a l'all i julivert, el plat de tardor més català que hi ha.

Un brou clar, daurat i substanciós cuit a foc lent amb gallina, ossos i verdures: la base de mil plats i un reconstituent per si sol.

Calamars estofats a foc lent amb ceba, tomàquet i vi blanc, acabats amb una picada de fruits secs que lliga la salsa.

Anelles de calamar arrebossades amb farina i ou, fregides fins a quedar daurades i cruixents, amb llimona.

Galetes dures i cruixents d'ametlla torrada, tallades a biaix i cuites dues vegades, perfectes per sucar en vi dolç.

Coca llisa de pa de pessic, ensucrada i coberta de pinyons o ametlles, senzilla i esponjosa, de fleca de poble.

Coca dolça i esponjosa cuita a la llanda, amb oli i llet, ametlla molta i una capa de sucre i canyella.

Coca dolça de massa lleugera aromatitzada amb matafaluga i coberta de sucre, de tradició quaresmal i de berenar.

Costelletes de xai marcades a la brasa, cruixents per fora i sucoses per dins, amb un toc de sal gruixuda. Senzilles i espectaculars.

Galetes de pasta seca amb saïm i llimona, tallades amb motlles i cuites al forn, tradicionals de festes i celebracions.

Amanida freda de mongetes blanques, bacallà esqueixat, tomàquet i ceba amb oli i olives. El plat de cullera fred de l'estiu.

Pebrot vermell i albergínia escalivats fins a fondre's, pelats i amanits amb oli, coronats amb filets d'anxova del Cantàbric.

Espinacs saltats amb panses, pinyons i un toc d'all, la guarnició dolça-salada clàssica que acompanya peix i carn.

Amanida freda de tomàquet madur, ceba i tonyina amb oli d'oliva i olives negres, el plat d'estiu que es menja a temperatura ambient.

Figues seques macerades en rom amb un toc de mel i espècies. Postres de rebost d'hivern per acompanyar formatges o gelat.

El flam casolà de sempre: rovells d'ou, llet i sucre cuits al bany maria sobre una base de caramel daurat.

Llom de porc rostit lentament en llet fins que queda tendre i la salsa es torna cremosa i daurada.

Ous ferrats de rovell tendre trencats sobre un llit de patates fregides i botifarra esmicolada: un plat de casa, contundent i sense complexos.

Patates estofades en un sofregit i brou ben caldós, sovint amb costella o sípia, per menjar amb cullera i sucar-hi pa.

Tires de pebrot vermell torrat fins que la pell es desprèn, amanides amb all cruixent i un bon raig d'oli d'oliva verge extra.

Peres cuites lentament en vi negre amb sucre, canyella i pell de llimona fins que queden tendres i tenyides de granat.

Tall de fuet, llonganissa i bull servits amb pa amb tomàquet: l'embotit del país en la seva forma més directa i honesta.

Barreja de fruita seca i fruita dessecada, torrada al punt, que es serveix amb un got de vi dolç: el final de taula més català que hi ha.

Quallada fresca i tendra de llet de cabra o ovella, escorreguda en cossi de fang i servida amb un raig generós de mel.

Sardines fresques de temporada fetes a la brasa amb sal gruixuda, la pell cruixent i la carn sucosa. L'estiu de la costa catalana.

Una sopa pobra però plena de caràcter: brou perfumat amb farigola i all, pa torrat i un ou escumat que la converteix en plat únic.

Col d'hivern i patata bullides i aixafades, daurades a la paella fins a fer crosta i coronades amb cansalada i all torrat.

Truita d'ou amb mongetes seques saltades amb all fins a daurar-les. Plat d'aprofitament humil, ràpid i rodó.

Xocolata calenta espessa, gairebé per tallar amb cullera, acompanyada de melindros tous per sucar-hi.